Allò que defineix bàsicament el turisme és el fet de viatjar i gaudir de les vacances. Però òbviament resulta xocant considerar com a viatge el recorregut dels escassos 10 km. que separen Reus de Salou fet amb el popular Carrilet, o amb carro, tartana o bicicleta, en un temps en què tampoc el concepte de vacances existia tal com l’entenem ara.

El turisme a Salou té els seus orígens en l’antic costum dels reusencs d’atansar-se a la platja per passar-hi el dia i prendre uns banys de mar que tenien també un component de salut gens menyspreable. Una tradició que fins fa uns anys rememoraven amb la festiva celebració que anomenen “anada a l’antiga”.

El fenomen del turisme tal com ara l’entenem, que ha transformat el plàcid barri mariner de Salou en la cosmopolita capital de la Costa Daurada, s’inicia un cop superada l’etapa més dura de la postguerra civil espanyola. A partir de la dècada dels cinquanta del segle passat podem observar ja alguns aspectes que ens menen a aquesta conclusió.

Els aragonesos els primers turistes de la Costa Daurada

Pel que fa a la procedència dels turistes, hem d’assenyalar que els primers a arribar, entre 1950 i 1955, van ser els aragonesos; després, entre 1958 i 1960, s’hi afegeixen els procedents de Lleida, Euskadi, Navarra i Castella; i de mica en mica comencen a arribar també estrangers. A partir d’aquest punt ens trobem ja davant la plena expansió del turisme.

I tota aquella evolució es posa de manifest en la demografia salouenca: l’any 1950, segons el padró d’habitants, Salou tenia una població de 364 persones, mentre que el 1960 ja era de 763. Cinc anys més tard, el nombre d’habitants s’havia doblat i els veïns eren 1433.

Pel que fa als turistes, és convenient assenyalar que el primer –i durant molts anys únic– estudi científic sobre el turisme a Salou no va ser realitzat fins el 1966 i el va dur a terme l’Església Catòlica, a través de l’Institut de Sociologia i Pastoral Aplicades (ISPA), contrastant les dades més o menys oficials amb un treball de camp consistent a esbrinar la procedència dels turistes a través de les matrícules dels seus vehicles i d’entrevistes personals.

Amb totes les limitacions que un estudi d’aquest tipus comporta –malgrat que va ser efectuat per experimentats professionals–, es va arribar a la conclusió que el 1966 Salou va acollir 45.000 turistes, estimant-se que el 1959 eren tan sols 4.000. Durant els darrers anys, les dades de què disposa el Patronat Municipal de Turisme ens diuen que Salou ha rebut aproximadament dos milions i mig de visitants. A tall d’exemples que il·lustrin el que diem, aportem tot seguit algunes dades relatives a aquesta constant evolució que té una directa i evident repercussió empresarial.

A partir dels anys 70 el turisme es converteix en motor de la economia de la població

El 1959 existien a Salou 3 hotels: Hotel Planas, Hotel La Terrassa i Hotel Mònaco, que sumaven una mica més de 300 places –anteriorment havia existit l’Hotel Llurba, al costat de l’estació del ferrocarril i la del Carrilet–. L’Hotel Planas segueix en actiu i els altres dos han desaparegut fa pocs anys. El 1969 ja hi havia 15 hotels, amb un total aproximat de 2.000 places, a les quals cal sumar les de càmping i els múltiples apartaments turístics. Però l’afluència de visitants no només es percep mitjançant aquestes dades, ja que la implantació d’establiments d’oci, restauració i comerços de tot tipus també dóna fe de l’increment del sector.

En les dècades següents, encara que amb alguns alts i baixos, el turisme a Salou va continuar a l’alça, constituint-se sens dubte en el motor de la població. Un potent motor que va rebre un nou i important impuls amb la ubicació en el nostre terme municipal del parc temàtic PortAventura.

Aquest article ha estat extret de l’especial que La Vila va publicar al juliol del 2016 per commemorar el 50è Aniversari de la marca turística Costa Daurada. 

Pin It on Pinterest

Share This